Confessions d'un director que escriu el butlletí des del llit.

Aquesta setmana he rebut un missatge que deia: «Que sepas que me as gustado mucho sin más».

No sé qui és el Parra. No sé com ha aconseguit el meu número. No sé si és una persona, una actitud o una varietat mutant de tomàquet (estil Tomàtic però en quillo). Però sí que sé una cosa: hauríem de dir-nos més sovint coses boniquetes.

Vivim en una societat on és perfectament normal dedicar tres hores a escriure una ressenya d'una torradora que ens ha decebut, però ens fa vergonya dir-li a algú que ens cau bé. Això no pot continuar així.

Aprofito aquest moment de sinceritat per demanar-te perdó. Aquest butlletí havia d'arribar puntual cada diumenge, però la realitat és que l'escric des del llit, el mateix diumenge, si em desperto prou d'hora i si el meu cervell aconsegueix arrencar abans que la cafetera. És un sistema editorial innovador que no acaba de fruir, però és que l'equip Foll és reduït i justet en tots els aspectes.

Malgrat tot, continues llegint-me. I això em sembla extraordinari. Gràcies per la teva tossuderia a l'hora de buscar periodisme de qualitat, fins i tot quan aquest periodisme ha estat redactat en posició horitzontal, amb una marca del coixí al front i barbeta resseca a la galta.

Que sàpigues que m'agrades molt. Sense més.

T'estimo. Que tinguis un bon diumenge.