Aquest conte feia 3 setmanes que estava escrit. Imagina't les relacions de poder establertes en aquest pessebre, que fins i tot el diari Foll tenia por de publicar-ho. No tant pel pastor en si, sinó pels companys de foc, allà a l'anunciació. Sort que en motiu del 25N, les amigues de 'Nadie Espera Nada' van publicar el seu 17 episodi. I això ens va empoderar.
Però se n'ha de parlar. De debò. Perquè quan una qüestió d’aquesta magnitud es tracta amb murmuris i mirades de reüll, el que es fa no és protegir ningú: és deixar que el problema s’enquisti. Els silencis no curen. Les mitges frases no resolen. El que no s’afronta es fa més gros i més fosc.
Però ànims, que ja tenim el sostre de llum a la plaça de la vila, i una piràmide isòsceles a la plaça de les Neus. I què sabrem nosaltres, si només som folls!
El més destacat
El pastoret aprofitava quan els adults no hi eren per desenfundar l'arma.
La família, però, no l'apartarà del pessebre perquè n'és un element nostrat.
Els primers programes i preinscripcions a les comparses ja fa dies que corren per les xarxes socials.
Un petit grup de la Guàrdia de la Nit s'instal·la a la plaça de la Mediterrània per protegir el barri de Caminants Blancs
Després de no guanyar les eleccions al Consell d'infància, el regidor del PSC havia provat sort en aquest altre òrgan participatiu de Vilanova i la Geltrú
