La Folla n. 4
Quart butlletí de la Folla, superant les 5.000 subscripcions, i amb una ràtio de lectura mitjana del 67%. És a dir, unes 3.400 lectures reals per edició. Moltes gràcies per la confiança!
A partir d'avui, per llegir-lo sencer, caldrà estar subscrit.
Avui, ara sí, toca parlar dels "éssers sense sostre".
Primer de tot, aclarir que aquest concepte és totalment denigrant per les persones en situació de carrer; però és l'expressió que va fer servir l'alcalde Juan Luis Ruiz en roda de premsa, i és un reflex real del posicionament polític alhora de prendre-hi part.
En segon lloc, el que no farem aquí és romantitzar el sensellarisme. En Milan i en Henry carregaven una motxilla enorme; i que, malgrat això, cada dia ens regalessin el millor dels seus somriures, no vol dir que com a societat no hàgim fallat. Perquè no haurien d'estar on estaven.
El pitjor de tot és que el govern continua callat
En una situació com aquesta, el que caldria és que el govern donés la cara. No per tornar-nos en Milan o en Henry, sinó per explicar què s’hagués pogut fer millor, i què és farà a partir d’ara per evitar que coses d’aquestes tornin a passar.
On és el pla local d'abordatge del sensellarisme?
Però els Milan molesten. Fan mal a la vista perquè ens recorden que com a societat estem fallant per tot arreu.
Saps on es distribueix els sopars per a persones sense llar? Al Centre Cívic dels Sis Camins. Segur que prèviament van plantejar-se ubicar-lo al cim de la Talaia...
El nostre fallit Estat del Benestar només ha servit i serveix per engreixar patrimoni de polítics, enriquir els grans tenidors, i conduir-nos, de pet, cap al model de d’EEUU; on ja no hi han pobres, sinó que per sota d’aquests hi han els exclosos.
A mode d'exemple, l'Expedient 74/2025/eMOC, la moció que presentarà demà el Partit Popular, al ple de Vilanova i la Geltrú, per "alliberar de càrregues fiscals els propietaris víctimes d'okupació". Per resumir-ho: Hi ha gent, paràsits de la nostra societat, que s'està lucrant amb el dret que tenim els ciutadans a tenir una vida digna; i a sobre en Carlos Remacha pretén que es dediqui pressupost municipal a fer-los una fel·lació quan algú, que no pot accedir a un habitatge, opta per fer efecriu el seu dret via l'ocupació.
Estarem pendents demà de l'exposició d'aquesta moció i de com s'hi oposen la resta de partits. Bé, a excepció d'en Gerard Figueras, que això ja li anirà bé per protegir encara més el patrimoni de la família.
On són els mòduls per pernoctar?
El 31 de març d'aquest any el govern va tancar els mòduls per a persones sense llar. Sabem que el percentatge de persones en situació de carrer que utilitzen aquest recurs és reduït, però això no és argument prou sòlid (des d'un punt de vista de drets humans) per tancar-los.
I lo normal és que quant dues persones que dormen al carrer moren, la gent es pregunti: "que no hi havia un lloc on poder dormir?"
Escolta aquest fragment d'una especialista en sensellarisme d'un capítol de Crims, precisament d'un assassí de persones que dormien al carrer (del minut 8'55" al 9'26"):
La dignificació com a excusa
El manteniment d'una instal·lació per a persones sense llar -diga-li mòduls, alberg o centre d'acollida- sempre serà deficitària des d'una visió econòmica i capitalista. Però una inversió en drets humans i sensibilitat cap un col·lectiu exclòs d'arreu.
A Vilanova i la Geltrú es va voler disfressar amb aquestes paraules: «La idea no només és canviar d’instal·lacions, sinó aprofitar també per aplicar un model diferent del que s’ha aplicat als mòduls, per donar resposta a les necessitats pròpies de les persones sense llar, entre les que molt sovint el problema no és només habitacional.»
Però parlar de dignificació a llarg termini sense voler entendre que hi han situacions per tractar ara i aquí, és de pallussos, dropos o brètols. O les tres coses alhora. En el fons és com dir que tancarem les urgències hospitalàries perquè volem fer un pla de prevenció dels accidents. És fantàstic aconseguir reduir la utilització de les urgències, dingú ho nega, però no farem una bona atenció si les tanquem.
La promoció de la persona, que sempre se'ns omple la boca parlant-ne, ha d'anar lligada a una primera atenció a lo immediat, lo urgent, lo d'avui.
Que una entitat, un ajuntament... o qui sigui, tanqui una atenció urgent a les persones sense llar excusant-se en la dignificació de les persones, és d'una irresponsabilitat social enorme, i d'una baixesa moral feridora.
Però què sabrem nosaltres, si només som folls...
Una mica de deures…
puntua aquests dos espais de Google Maps
la Comissió de Memòria Històrica del Foll ha situat en el Google Maps de la ciutat els dos espais d’homenatge a en Milan i en Henry.
Des d’aquí et demanem que els puguis puntuar, amb un 5 evidentment, i deixar-hi, si vols, la teva valoració:
Que tinguis un bon i plujos diumenge!
