Des d’aquest discret mitjà alcem la veu contra l’enèsima invasió silenciosa del maleït corriol camanegre. Sí, ho direm clar: ens estan ocupant la sorra. Primer una cordeta, després una tanca, i demà haurem de banyar-nos al port perquè la platja serà tota seva.

Si els corriols volen venir a nidificar a les nostres platges, que ho facin. Però respectant els nostres costums!

Això abans era una platja normal: Gent amb tovallola, criatures amb galleda, avis fent la migdiada. Però ara és un territori delimitat per un ocell que ni tan sols paga impostos. Ens miren amb aquella carona d’innocent, però darrere d’aquelles potes primes hi ha un projecte clar: substituir-nos, i viure del nostre treball i esforç!

Primer venen a niar.
Després exigeixen protecció.
I quan vols reaccionar, ja no pots ni clavar el para-sol sense passar per un informe ambiental.

Que si espècie protegida; que si les dificultats de la migració; que si biodiversitat… Sempre el mateix discurs bonista per justificar viure del “cuento”. “Només són quatre ous”, ens diuen tots els woke que viuen de xiringuitos. Sí, quatre ous avui. Quants demà? On és el límit? Qui controla el padró del niu?

Que no ens enganyin! Això és una guerra cultural de manual; i ens volen fer sentir culpables per voler banyar-nos. Ens fan apartar la tovallola com si fóssim nosaltres els intrusos. També és veritat que la platja fa 1 quilòmetre d’ample, però és que jo tinc el dret de posar la meva tovallola on em roti!

I no, que no ens titllin de radicals. Simplement defensem el nostre dret històric a poder fer la croqueta arrebossada de sorra on vulguem de la nostra platja. No volem zones “segures” per a ous mentre els humans som confinats a l’altre meitat de la platja que ens tocaria sencera.

Ho diem clau avui i sempre: prou cordetes, prou tanques, prou dictadura woke. Si això és convivència, que algú ens expliqui per què sempre convivim nosaltres reculant.

I fins aquí el teu butlletí dominical. Bon diumenge!